NIT ROMÀNTICA

Aprofitant un regal de la Nate i per celebrar aquest aniversari tant gran vam anar amb la Marta a passar una nit d'escàndol a www.milestrelles.com. No sabria com descriure aquest lloc, amb les fotos potser es pot veure millor, però és molt recomenable per passar una nit romàntica en dies especials. Allà fins i tot si vols pots fer sauna, jacuzzi, flotàrium etc.... nosaltres ens vam decantar pel flotàrium.

El sopar ens el van portar a l'habitació i per dormir que millor que un cel ben estrellat i disfrutar d'aquest lloc tant màgic.

ESCAPADA A MADRID

Fa dies que no penjava res al blog i vaig bastant endarrerit, aprofito ara per penjar alguna de les coses que hem fet aquests dies....

Pel pont del Pilar, amb en Xampi, la Núria, en Marc i la Bea vam decidir d'anar a fer una visita a en Jordi Garrido i l'Ana a Madrid. Vam llogar una furgoneta per ser més divertit i poder anar tots junts, a més de no anar tan condicionats per les hores i allà ens vam instal.lar en una pensió molt cèntrica i recomanable: www.hostaldosnaciones.com.

La mala sort va ser que només arribar, aparcant la furgoneta se'm va enganxar la mà entre el cotxe i la paret i ja la vam tenir "liada". En principi vam decidir no canviar els plans, pensant que possiblement no seria gaire res. Vam anar a sopar i vam sortir una mica de festa pel centre, a locals de la movida madrilenya.
L'Ana ens va guiar en tot moment i ens va ensenyar i explicar més coses de les que podíem memoritzar (ni un guia ens ho hauria fet millor). A mida que la nit avançava el canell em feia més mal, ja veia que la cosa no anava gaire bé i vam anar a dormir, no vaig poder dormir gaire, per no dir gens, i ben d'hora amb la Marta vam decidir d'anar a urgències per mirar que hi tenia i ja vaig sortir amb el braç enguixat i rotura del pisiforme (un òs hipermega petit del canell).

Com si no hagués passat res vam arribar a l'hora d'esmorzar quan tota la resta es despertava i a partir d'aquí vam continuar visitant Madrid i escoltant tot el que ens explicava l'amfitriona. Haurem de tornar-hi perquè ens van faltar dies. L'endemà al matí vam agafar la furgoneta i vam anar a Arganda del Rey on viuen ells, també ens feia gràcia veure on tenien el niuet i després d'aquí i de fer un bon vermut ja vam encarar el camí de tornada a casa (jo no vaig haver de conduir).

La primera vegada que vaig a Madrid i me'n recordaré sempre....

DUNA DE PYLA 2015

Aquest any per vacances vam decidir d'anar a passar un parell de setmanes (del 31 d'agost al 11 de setembre) a la France, concretament a la zona de la Duna de Pyla, al costat de Bordeus.
La Duna de Pyla està situada a la costa atlàntica i teníem por del clima però al final vam estar de força sort i només ens va ploure un dia, la resta de les vacances vam gaudir de sol, alguns núvols i temperatures primaverals (a mi ja ja em va anar bé), fins i tot, ens vam poder banyar a l'oceà.

Ens van instal.lar al càmping Panorama du Pyla (www.camping-panorama.com) i des d'allà anàvem i veníem per tota la zona.
El càmping està situat al costat i en un extrem de la gran duna. És un càmping de quatre estrelles de la cadena Yelloh!. Les parcel·les estan distribuïdes bastant anàrquicament però pel que hem anat veient a França és molt habitual a diferència de les parcel·les que podem trobar en els càmpings de les nostres terres.
Al càmping hi havia una zona de piscina xulíssima, gimnàs, sauna, animació infantil, bar, restaurant i molt important accés directe a la Duna de Pyla, vistes fantàstiques a l'oceà i a les postes de sol.

La duna és espectacular i no crec que deixi indiferent a ningú. És immensa i veure-la entremig del mar i del bosc és molt curiós. De fet, segons vam llegir es tracta de la tercera cosa més visitada de França després de la Torre Eiffel i el Mont San Michelle.
La duna és el paradís dels aficionats al parapent que volen entre la duna i el mar. Vam pujar-la un matí i també un altre dia hi vam anar a sopar per poder acomiadar-nos de la jornada amb una bona posta de sol.

Una altra excursió que vam fer va ser anar a Arcachon, un poble molt proper a la duna (12 quilometres) molt viu, ric i recomanable. Allà hi pots trobar excursions amb vaixell per tot el bassin d'Arcachon. Té unes cases tipus colonial molt ben conservades. Es nota que hi ha diners a tota la zona.

També vam fer alguna sortida amb bici passejant pels diferents ports, l'un està al costat de l'altre i el recorregut del carril bici està molt preparat i senyalitzat. Molt boniques també, les cases antigues de fusta dels pescadors i com tot les tenen molt ben conservades i és de gran atractiu.
El tema de la marea també és molt curiós per nosaltres ja que veure com puja i baixa segons els dies, hores, llunes... i les barques queden realment assentades al terra i sense aigua enlloc és digne d'estudi.
En aquesta zona a part del turisme molta gent viu del món de l'ostra. L'ostra és un gran reclam pel turista, està ple de llocs on poder fer degustacions i fins i tot comprar-ne. És molt interessant tot el procés que segueixen des del naixement de les larves fins que són distribuïdes a les peixateries, als restaurants de la zona o són exportades. Nosaltres vam anar a fer un dia una degustació d'ostres. Ja n'havíem provat abans i com sempre ens van agradar però tampoc som molt apassionats al món ostrícola!!!!!!!!!!
Jo sóc més d'almeja..... je je je

Vam aprofitar un dia per anar a un parc infantil: La Coccinelle (La Marieta en català).
És un parc molt recomanable per a nens i nenes petitons, amb atraccions d'aigua, animals, fins i tot amb una muntanya russa, tobogans, colxonetes, inflables..., nosaltres a l'anar-hi entre setmana i ser el setembre, vam trobar-hi poquíssima gent i la Violeta va poder pujar i baixar a totes les atraccions fins que va voler. A ple estiu amb cues potser és diferent.

El dissabte dia 5 de setembre vam llegir en un diari francès que molt a prop del càmping hi havia una cursa de cavalls. A la zona vam observar que hi havia molta afició als cavalls i també hi havia un hipòdrom. Vam decidir d'anar-hi sense saber que ens hi trobaríem però vam riure molt amb tot el muntatge, especialment amb el fet de veure com apostava el personal. Hi vam dedicar tot el dia pràcticament perquè a part de fer moltes curses de cavalls, hi havia diferents llocs per poder dinar, exhibició de models, exposició de cotxes clàssics, jocs infantils....tot un xou i un gran
business!!!!!!!!!!
Perquè no sabia com funcionava tot el tema de les apostes sinó ho hauria fet segur......je je je

Vam fer una excursió amb vaixell des d'Arcachon per veure tot el bassin. Amb l'excursió et fas una idea de tota la zona que va des de la Duna de Pyla fins el Cap Ferret. Ens va agradar molt la passejada amb barca però aquell dia i aquella hora la marea estava baixa no ens vam acostar gaire a unes barraques que hi ha al mig del mar i a on antigament servia de casa als pescadors: les Cabanes Tchanquées.

Al estar a molt aprop de Bordeus (60 quilometres), vam decidir fer una visita d'un dia a la ciutat. Hi vam anar amb tren ja que al ser una gran ciutat la millor opció era no anar-hi amb la furgoneta.
Vam quedar sorpresos amb la ciutat. És molt gran i preciosa, molt i molt recomanable per visitar-la si tens un cap de setmana llarg. Jo comparo Bordeus, respectant les distàncies, al fet de ser un París amb petit. El problema és que aquell dia no em trobava massa bé de salut, tenia la passa de panxa, i al no estar bé del tot, no vaig poder-la disfrutar tal com ho havíem pensat fer i vam haver de marxar més d'hora. Malgrat tot, ens vam fer una idea de la ciutat a l'agafar un trenet turístic que ens va passejar pels racons i monuments més destacables.
Vaig passar molt mala nit però per sort el dia següent ja estava millor.

Grans dies i vacances a França, cada vegada m'agrada més aquest país!!!!!!!!!!
Em va saber greu arribar el dia 11 de setembre i no poder anar a la manifestació a Barcelona però el meu cor hi era i això ja és molt important.

TOUR DE FRANÇA 2015

Després de forces anys d'insistir perquè la Marta i la Violeta vinguessin a veure el Tour de França, finalment aquest 2015 ho vaig aconseguir.
El dimecres 15 de juliol al vespre vam sortir de casa tots tres i vam anar fins al poble francès de Les Cabannes on ens vam instal.lar per poder passar la nit amb la furgo. Abans però, vam anar a fer una pizzeta a la plaça del poble, on ja hi havia festa i començar-nos a fer una idea de l'ambientàs que ens esperava l'endemà.
El dijous al matí ens vam despertar amb una bona caloreta al peu del port Plateau de Beille. Vam preparar-nos per passar un dia a la carretera: menjar, aigua, crema solar, paraigües pel sol....; i tot xino xano vam pujar fins on ens va semblar un bon lloc per veure passar la cursa. De fet, no vam caminar gaire.

Les hores van anar passant, vam dinar, vam jugar, miràvem la gent i els ciclistes aficionats que pujaven, fins que finalment va començar a passar la caravana del Tour amb tot l'espectacle de patrocinadors repartint regals a la gent. Ens ho vam passar molt bé amb la Violeta agafant tot el que podíem: gorres, samarretes, menjar, adhesius, clauers, aigua, revistes, magdalenes, moltes magdalenes.....
Després de tot el festival venia el plat fort amb l'esperada etapa dels Pirineus, però amb traïdoria i mala intenció, els núvols van fer acte de presència i van buidar-se literalment sobre nostre amb una tempesta de nassos. Vam quedar molls com ànecs i pràcticament no vam poder animar als ciclistes quan van passar. Vam fer el camí de tornada al cotxe a tot còrrer i l'alegria final va ser però poder veure a la plaça del poble amb les pantalles instal.lades, com en Purito guanyava l'etapa.
Desconec si la Marta i la Violeta voldran tornar-hi mai més a veure el Tour, però l'any que ve ho tornaré a intentar...., l'aiguat no em va ajudar gaire per poder somiar en repetir-ho juntament amb la família.

Després de tot el xou del Tour vam decidir quedar-nos tot el cap de setmana a la zona i vam anar a un càmping situat a uns 20 quilòmetres de Foix:  www.camping-arize.com al municipi de la Bastide de Sérou.

Des d'aquí vam visitar Foix i el seu castell, les coves navegables de Labouiche i un mercat alimentari a Saint Girons.
Vam passar uns bons dies en una zona espectacular i verda de França amb pluja inclosa cada dia malgrat la sequera d'aquest estiu viscuda a Catalunya.

ANIVERSARI A CUBA

Quina milor manera hi ha de celebrar un aniversari, que fer-ho a Cuba? Doncs això és el que hem fet!!!!!! Vam començar a parlar-ne a principis d'any però la Marta no ho tenia gens clar, això de d'haver de deixar la Violeta no li feia gens de gràcia.
Finalment després de parlar-ne i parlar-ne vam decidir que era un gran regal per celebrar aquests difícils quaranta i una petita inversió per cuidar la relació. El dia 7 de juny vam deixar el pet en mans de les àvies i tieta. Cal esmentar que gràcies a elles aquest viatget va ser possible i que la Violeta va estar super bé.

Després de passar el tràngol de sentir-nos com a mals pares a l'aeroport i  durant el vol, vam arribar a La Habana a casa la Janet, derivats per http://sierrabarroso.webcindario.com/reservas.html. Aquest contacte el vam trobar per internet i si algú necessita alguna direcció on dormir és molt recomanable. Cal demanar per en Rigo.
Aquesta ciutat com tot Cuba és difícil de descriure, cal viure-ho, però per resumir-ho una mica podríem dir que seria una capital espectacular si les cases no estiguessin en un estat deplorable i mig en ruïnes. Ara comencen a restaurar el centre però no sé si hi seran a temps. Cases colonials, amb grans entrades i sostres alts, bigues de fusta ... però en molt mal estat...  allà vam caminar pels carrers, vam visitar el museu de la revolució ( important per fer-se una idea dels últims anys d'en Fidel i companyia ), molts mojitos i intentar no caure en algun parany dels jineteros o jineteras (persones que intenten aprofitar-se del turista). A la capital vam sortir dues nits: la primera nit vam anar a a la Casa de la Música on hi havia concert de regaeton, una bona experiència on vam poder veure les jineteras en tota la seva esplendor; i la segona nit a veure un concert de música en directe d'uns avis que havien format part del Buena Vista Social Club.

Posteriorment, vam decidir d'anar a Viñales uns dies. Es tracta d'un poble d'interior on el tabac i els paisatges verds són el seu gran atractiu. Vam arribar-hi gràcies al primo, cuñado i tota la familia d'en Rigo amb cotxe-taxi clàssic compartit amb altres persones. En teoria havíem de dormir a casa d'en Juanito el Mojito però la casa estava plena i ens van acollir a casa d'una veïna. Tots els dies anàvem d'una banda a l'altra... és divertit deixar-te portar una mica per ells ja que acabes arribant als llocs a través de família i amics, qualsevol raó és bona perquè et puguin treure diners.
A Viñales tot preparant una excursió a la platja (Cayo Jutía) amb cotxe compartit vam conèixer en David i la Arancha d'Almeria. Vam estar a gust amb ells i ja no ens vam separar fins l'últim dia de viatge; fins i tot vam canviar la resta de recorregut que ens quedava a l'illa per poder estar amb ells. Nosaltres teníem pensat quedar-nos 3 dies a Viñales però al veure que tornaven a Madrid el mateix dia que nosaltres i que abans volien anar a Trinidad vam decidir de fer-ho junts i així veuríem una altra ciutat, de la qual tothom en parlava bé i deia que era imprescindible de visitar i fer-nos així una idea més global de Cuba.

De bon matí i amb un altre cotxe compartit vam sortir de Viñales direcció a Trinidad, amb un conductor que ens va deixar garratibats amb les explicacions sobre Cuba i el seu peculiar sistema. Val molt la pena escoltar la gent que té ganes d'explicar la seva història i realitat sobre Cuba: vam trobar-ne de conformistes i d'altres que estaven molt cansats de viure d'aquesta manera.
De Trinidad tothom ens en parlava super bé però la veritat és que quan et fan tanta propaganda d'un lloc al final t'acaba decebent una mica. La ciutat colonial és molt bonica però alhora molt turística. Vam aprofitar per sortir de festeta cubana un parell de nits amb en David i la Arancha i vam riure molt una nit a la Casa de la Música i l'altra a la Casa de la Salsa, on per entrar vam fer de tot... no es pot ni explicar del xou que hi havia....

Després de passar dos dies a Trinidad vam haver de retornar a La Habana tots quatre. Els d'Almeria tenien el vol unes hores abans que el nostre i això ens va permetre a nosaltres poder tornar a fer un voltet per la capital, sopar i tornar cap a casa perquè teníem moltes ganes de veure a la Violeta.
Ara, a toro passat, crec que ens haurà anat bé tot i que marxar de holidays tenint una filla canvia molt el viatge; no és el mateix d'abans que pujaves a l'avió i desconnectaves totalment.

Al taxista que ens va portar a l'aeroport de tornada a Catalunya li vaig comentar que després d'estar-nos una setmana a Cuba no sabia com descriure el país si algú m'ho demanava i ell em va respondre:
Cuba no se puede explicar, se tiene que vivir!!!
Per tant, qui vulgui saber com és l'illa que s'afanyi a visitar-la.

SETMANA SANTA

Aquesta Setmana Santa tot i tenir només els quatre dies de rigor vam decidir de fer una escapadeta i ens vam dirigir cap a Sant Llorenç de Morunys amb la furgo al www.campingmorunys.com, un camping de muntanya tot ordenat amb varis nivells. El terrreny pla no es porta gaire per aquestes contrades.
Ens vam instal.lar i vam muntar l'avancer perquè els vespres eren molt freds i així podíem estar com torronets amb el calefactor encès. Vam aprofitar aquests dies per desconnectar i caminar una miqueta i poder anar acostumant a la Violeta a caminar (això és el que m'agradaria a mi -Pere-).
Sant Llorenç de Morunys és una zona molt bonica i fins ara molt desconeguda per nosaltres, segurament hi tornarem. Està molt aprop de casa i té moltes possibilitats per poder fer caminades i gaudir de bones vistes. Al poble hi havia una petita fira. La Violeta com sempre ens va demanar d'anar-hi i allà la vam deixar triar el què volia fer. Ens va sorprendre molt però també ens va fer molta gràcia que demanés disparar "tiro".
Ja tens a en Pere amb l'escopeta i ella apretant el gallet. Vam encertar 13 boles de les 14 possibles i ens van regalar un peluix de peix manta, vaig marxar més content jo que la Violeta.

El diumenge vam tornar de Sant Llorenç de Morunys perquè el dilluns teníem el ritual familiar amb les mones i tot plegat. Vam fer la trobada a les Cases Noves i vam menjar i riure, tal com ha de ser!!!!!!!!!!!!!!!! Després de dinar vam disfrutar una estona del solet primaveral al " jardí del pla ".

VIOLETA X5

Aquest dilluns passat dia 23 de Març la srta. Violeta va fer 5 anys, la nena es fa gran i això no para, sort que els papis estan en forma. Per celebrar-ho el dilluns mateix per sopar va venir a casa la familia i vam fer un pa amb tomàquet i una bona bufada al pastís de la Pilar. La Violeta estava molt contenta i vam fer uns bons riures amb confeti inclòs.... quin fart d'escombrar després....

Per altre banda i com que ella volia celebrar-ho com han fet moltes amigues vam decidir de fer-ho el pròxim dissabte a Sant Feliuet ( Savassona ), així avui a la tarda hem anat a fer un berenar una colla de papis, mamis i nens. Hem ensopagat una tarda  " pistunuda ". Hem menjat coca, xocolata, llangonissa i hem pogut provar d'escalar i fins i tot els nens com van d'equilibri amb la cinta.

Felicitats Violeta!!!!!!!!!!! Ja en tens 5!!!!!!!!!!

FESTES NADAL 2014-15

Un altre any tornem amb tota l'història de nadal, tió, dinars, beure, cap d'any, reis, etc.... quan les coses van bé i la salut ens acompanya tot és bonic i alegria però si no és així el Nadal no sé que dir.... un desastre!!!!!! De moment però estem bé i tranquils per tant l'anem disfrutant amb alegria i il.lusió.

Com sempre el tió d'una casa a l'altre i el sopar a casa amb tota la familia, tant la banda Serradell com la banda Masoliver, tota la colla, aquest any com a novetat vam incorporar la cantada de Nadales després de sopar amb guitarra i tot je je je ( l'any que ve ho tornarem a repatir ). El dinar de Nadal aquesta vegada a casa la familia Masoliver i Sant Esteve a les cases noves amb la famosa espatlla de pernil sencera de la Pilar de 5Kg. ( li vam tenir que dir mil vegades que era bona ). El vespre del dia 25 també com ja portem fent fa uns anys els amics que van voler van venir a casa a fer-la petar i acabar d'omplir la panxa.

La setmana de cap d'any teniem festa tots 3 a casa i vam decidir d'anar a l'Estartit a passar uns dies. Ho vam encertar perquè vam enganxar uns dies fantàstics i com sempre moltissimes activitats a fer entre Torroella i l'Estartit. Fins i tot aprofitant que la Marta celebrava els seus magnifics 40 anys va decidir de banyar-se al mar el dia 1, i com si ho sapiguessin a l'Estartit van organitzar per primera vegada la banyada del dia 1 a la platjeta, després ja no va poder tirar enrera i juntament amb una colla d'homes va complir la promesa i es va banyar. Un altre dia aprofitant el solet que feia vam fer una excursió fins al castell de Montgrí, la Violeta va caminar molt i jo estava super satisfet d'haver-ho fet. L´últim dia la Vinyet i familia van venir a fer-nos una visita i les nenes es van mig banyar al mar, sense roba dins l'aigua el dia 4 de Gener ( imposible is nothing).

 

Per reis vam seguir el ritual de sempre, primer a veure la Marta com cantava al sol del pont i després a les cases noves a veure els reis de les Masies de Roda, és bonic perquè sempre hi ha la mateixa gent, tot i que aquest any crec que n'hi havia més. Després vam anar a sopar a casa i abans d'assentar-nos el rei blanc i el patge es van presentar a casa a portar-nos els regals!!! Una bonica sorpresa!!! Ens va agrada molt perquè el senyor rei es va assentar amb la Violeta i va obrir juntament amb ella tots els regals, gran moment d'il.lusió i felicitat, val la pena viure-ho al costat del teu fill.

apa doncs, salut i que l'any que ve ho podem tornar a celebrar!!!!!!! per cert ja sóc Jedi el tió em va portar l'espasa!!!