Quina milor manera hi ha de celebrar un aniversari, que fer-ho a Cuba? Doncs això és el que hem fet!!!!!! Vam començar a parlar-ne a principis d'any però la Marta no ho tenia gens clar, això de d'haver de deixar la Violeta no li feia gens de gràcia.
Finalment després de parlar-ne i parlar-ne vam decidir que era un gran regal per celebrar aquests difícils quaranta i una petita inversió per cuidar la relació. El dia 7 de juny vam deixar el pet en mans de les àvies i tieta. Cal esmentar que gràcies a elles aquest viatget va ser possible i que la Violeta va estar super bé.
Després de passar el tràngol de sentir-nos com a mals pares a l'aeroport i durant el vol, vam arribar a La Habana a casa la Janet, derivats per http://sierrabarroso.webcindario.com/reservas.html. Aquest contacte el vam trobar per internet i si algú necessita alguna direcció on dormir és molt recomanable. Cal demanar per en Rigo.
Aquesta ciutat com tot Cuba és difícil de descriure, cal viure-ho, però per resumir-ho una mica podríem dir que seria una capital espectacular si les cases no estiguessin en un estat deplorable i mig en ruïnes. Ara comencen a restaurar el centre però no sé si hi seran a temps. Cases colonials, amb grans entrades i sostres alts, bigues de fusta ... però en molt mal estat... allà vam caminar pels carrers, vam visitar el museu de la revolució ( important per fer-se una idea dels últims anys d'en Fidel i companyia ), molts mojitos i intentar no caure en algun parany dels jineteros o jineteras (persones que intenten aprofitar-se del turista). A la capital vam sortir dues nits: la primera nit vam anar a a la Casa de la Música on hi havia concert de regaeton, una bona experiència on vam poder veure les jineteras en tota la seva esplendor; i la segona nit a veure un concert de música en directe d'uns avis que havien format part del Buena Vista Social Club.
Posteriorment, vam decidir d'anar a Viñales uns dies. Es tracta d'un poble d'interior on el tabac i els paisatges verds són el seu gran atractiu. Vam arribar-hi gràcies al primo, cuñado i tota la familia d'en Rigo amb cotxe-taxi clàssic compartit amb altres persones. En teoria havíem de dormir a casa d'en Juanito el Mojito però la casa estava plena i ens van acollir a casa d'una veïna. Tots els dies anàvem d'una banda a l'altra... és divertit deixar-te portar una mica per ells ja que acabes arribant als llocs a través de família i amics, qualsevol raó és bona perquè et puguin treure diners.
A Viñales tot preparant una excursió a la platja (Cayo Jutía) amb cotxe compartit vam conèixer en David i la Arancha d'Almeria. Vam estar a gust amb ells i ja no ens vam separar fins l'últim dia de viatge; fins i tot vam canviar la resta de recorregut que ens quedava a l'illa per poder estar amb ells. Nosaltres teníem pensat quedar-nos 3 dies a Viñales però al veure que tornaven a Madrid el mateix dia que nosaltres i que abans volien anar a Trinidad vam decidir de fer-ho junts i així veuríem una altra ciutat, de la qual tothom en parlava bé i deia que era imprescindible de visitar i fer-nos així una idea més global de Cuba.
De bon matí i amb un altre cotxe compartit vam sortir de Viñales direcció a Trinidad, amb un conductor que ens va deixar garratibats amb les explicacions sobre Cuba i el seu peculiar sistema. Val molt la pena escoltar la gent que té ganes d'explicar la seva història i realitat sobre Cuba: vam trobar-ne de conformistes i d'altres que estaven molt cansats de viure d'aquesta manera.
De Trinidad tothom ens en parlava super bé però la veritat és que quan et fan tanta propaganda d'un lloc al final t'acaba decebent una mica. La ciutat colonial és molt bonica però alhora molt turística. Vam aprofitar per sortir de festeta cubana un parell de nits amb en David i la Arancha i vam riure molt una nit a la Casa de la Música i l'altra a la Casa de la Salsa, on per entrar vam fer de tot... no es pot ni explicar del xou que hi havia....
Després de passar dos dies a Trinidad vam haver de retornar a La Habana tots quatre. Els d'Almeria tenien el vol unes hores abans que el nostre i això ens va permetre a nosaltres poder tornar a fer un voltet per la capital, sopar i tornar cap a casa perquè teníem moltes ganes de veure a la Violeta.
Ara, a toro passat, crec que ens haurà anat bé tot i que marxar de holidays tenint una filla canvia molt el viatge; no és el mateix d'abans que pujaves a l'avió i desconnectaves totalment.
Al taxista que ens va portar a l'aeroport de tornada a Catalunya li vaig comentar que després d'estar-nos una setmana a Cuba no sabia com descriure el país si algú m'ho demanava i ell em va respondre:
Cuba no se puede explicar, se tiene que vivir!!!
Per tant, qui vulgui saber com és l'illa que s'afanyi a visitar-la.
