La Paz, un final revolucionari

Ens falten poques hores per marxar de Bolivia i com si estigues fet expressament ens han fet patir fins al final i encara no ho tenim del tot clar. Estem al hostel esperant que ens vingui a recollir el taxi per anar a l'aeroport, ara sembla que comenca a circular algun cotxe en la zona on estem, acabem de trucar/hi i diuen que de moment tot funciona, pero pel carrer la gent ens deia que no i estavem una mica acollonits.....
estem impressionats dels milers de persones que estan arribant a La Paz des de tot el pais, nosaltes no haviem vist mai res semblant, se'ns posa la pell de gallina!!!!!!!!!!!!! a mes a mes la gent fa dies que esta vinguent caminant. Hem vist l'evo morales a 3 metres!!!!!!!!!! o menys i tot!!!!!!!!!!!! per demostrar-ho tenim una foto!!!!!!!!!!!
fins ultimissima hora informant dels successos marta i pere TV EVO La Paz Bolivia!!!!!!!!!!!!

a la proxima si tot va be ja estarem al nostre niuet!!!!!!!!!!!!!!! arribem dimarts a la nit!!!!!!!!!!!

volarrreeeeeeee ooooooooooooooohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh

Isla del sol / llac titicaca

Despres de fer moltissimes hores de bus, vam sortir de Iquique a la 1/30 de la nit i vam arribar a La Paz a les 18 hores, la nostra sorpresa va ser trobar/nos a l'oswaldo, el jutge brasiler, que ens esperava per anar a la isla del sol.
El problema va ser que ja era massa tard per sortir amb bus i ens vam haver de esperar fins l'endema al mati per poder marxar.
Aixi el dissabte al mati vam sortir tots tres felicos com anissos direccio Copacabana i des d'aqui agafar un projecte de vaixell que ens va portar fins a la isla del sol. L'oswaldo pero va preferir esperar un dia a Copacabana ja que ell no tenia gens de pressa.
Nosaltres doncs vam arribar a la Isla del sol per quedar/nos a dormir una nit, l'illa a part de ser bastant turistica es meravellosa, al mig del llac titicaca i amb unes vistes impressionants, alla vam poder menjar truita del llac i sopa de quinoa, menjar tipic de l'illa, la quinoa es tipic a tot al pais.
Es una illa bastant gran, sense cotxes, tots els desplacaments s'han de fer caminant amb uns desnivells importants i tenint en compte que estas a 4000 metres la cosa no es facil. L'unic mitja de transport son burres, en pere s'ha enamorat d'aquests animals i s'esta plantejant de comprar/ne una per casa!!!!!
El tema alcada el tenim mes que superat, ja no tenim mal de cap ni cap molestia nomes falta d'aire quan hem de caminar de cara amunt i si acabes de menjar encara mes.

Ara hem acabat d-arribar a La Paz novament i ens estem al mateix hostel de quan vam arribar.
Estem una mica espantats per dema diluns ja que aqui es prepara una concentracio de camperols de tot el pais. En un principi es una concentracio pacifica i a favor de l-Evo Morales, pero com que en un moment se-ls enva la pinsa no sabem que pot passar!!! A mes ara acabem de rebre un correu de l-agencia de viatges dient/nos que han avancat el vol 1 hora i aixo es fatal per nosaltres!!!
Els nois del hostel ens han comentat que fins dema al mati no fem res de res i intentem no posar/nos nerviosos (en Pere esta histeric(... Un d-ells fins i tot ens ha comentat que en cas que la cosa anes molt malament el seu germa potser ens portaria a l-aeroport per una via alternativa.... A veure que passara!!!
Milers de persones a La Paz, que es com un embut, es molta penya!!! A veure si dema podem viure una mica la mani i comprar alguns regals, tot i que podria ser que no portessim res de res per culpa de tot el rotllo.
Ara quan tornavem de Copacabana amb trufi, ja ens hem trobat alguns manifestants que baixaven a la ciutat i hem hagut d-anar a donar una super volta per esquivar/los. De pas hem fet visita panoramica a llocs de la ciutat que no hauriem anat.
Ja estem a punt de tornar si ens deixen, snif, snif... Sino potser el Peru seria un bon desti per continuar el viatge i les holidays!!! Ja es veura!!!

Iquique

Aqui on estem hi ha internet gratis, va molt be si podem despres penjarem alguna altre foto!!!!!
Iquique es una ciutat d'uns 300.000 habitants, hi ha el mar pero els dos dies que portem aqui el temps no acompanya gaire, esta bastant tapat.
No hi ha gaire res a dir d'aquesta ciutat, a part del mar i del centre de la ciutat que es molt bonic. Avui em de passar el dia com poguem tranquilament ja que a 2/4 de 2 de la nit ens surt el bus que ens portara fins a la Paz una altre vegada, concretament estarem 14 hores dins, quan arribem si ens queden forces n'agafarem un altre que ens portara fins a Copacabana on dormirem fins dissabte, per fer l'ultim esforc i anar al llac titicaca i passar una nit a la isla del sol.
Si podem fer tot aixo haurem complert tot el que voliem fer al viatge!!!!!!!!
Aquesta nit passada hi ha hagut una mica de xou aqui al hostel on estem, Xile ha guanyat 1/0 a Argentina, aqui ha semblat que Xile guanyes un titol, la gent sortint als carrers amb els cotxes i pitant, tothom cridant i bebent i els guiris que hi ha per aqui tambe s'hi han agafat i els malparits bebent i cridant fins altes hores de la nit!!!!!!!!!
Ara estem tranquilament al hostel, ens deixen tenir els trastos aqui i passar tot el dia fins a la nit que marxem. Anirem a fer un vol pel passeig de la platja rotllo enamorats pero en el fons es mentida.... la marta es una esquerpa......
Ens fa molta mandra les hores de bus que ens queden pero es l'unic cami que tenim ja que els preus per fer/ho amb avio son de 250 euros i ho trobem molt car.
Apa doncs molts records a tothom i gracies pels comentaris perque han ajudat a fer que tinguessim moltes ganes d'anar escrivint cada dia que podiem!!!!!!!!!!!!
Per cert teniem previst d'anar a la isla del sol amb l'oswaldo perque ell tambe es a la Paz, pero ens ha enviat un correu que ha conegut una noia i que si tot va com ell te previst potser no ens hi podrem trobar!!!!!!!! es un crack!!!!!!!!!! realment no deixa de sorprendre'ns aquest jutge!!!!!!!!

San Pedro de Atacama II

Hola people!!!
Per primera vegada jo, la Marta, escric el blog ja que avui en Pere esta mirant per la televisio del hostel un partit de futbol de Xile contra Argentina, i jo em pregunto a qui li importa....
Esta ell amb un pilot de guiris, per variar, un gos gros que esta al hostel tambe i els propietaris asseguts en un sofa de canya que segur que es xafa si Xile fa un gol...
Normalment en Pere escriu i jo estic al costat anar controlant les coses, ara no m-agradaria que us pensessiu que passo de tot...
Continuem amb el relat. A San Pedro de Atacama vam passar-hi 3 dies mes o menys. Tot i que flipavem amb els preus ja que comparat amb Bolivia es tope car i de Xile em sembla que es el poble mes car en diferencia, vam fer dues excursions o tours per veure algunes coses que ens interessaven.
La primera excursio va ser a la Laguna Cejas, llac amb una densitat de sal molt alta rotllo Mar Mort, on flotavem sense fer cap esforc, l'aigua era freda de l'hostia...., pero nosaltres alla dins. Tambe vam veure Los Ojos del Salar, dues llacunes mes petites una al costat de l-altra identiques, sembla que ho hagin fet expressament pero es veu que la naturalesa va obrar el miracle...I finalment una altra llacuna, ara no recordo el nom, on vam veure la posta de sol amb un escenari al fons ple de muntanyes i el volca Lilincabur.
La segona excursio va ser el dia seguent a la tarda tambe, per veure el Valle de la Luna, el Valle de la Muerte i tornar a viure la posta de sol.
L-excursio va estar be pero ens va agradar mes la primera. Ens van comentar que hi havia en Mel Gibson per la zona el mateix dia buscant localitzacions per una nova pelicula pero no el vam vure, quina mala sort!!!!
Com ja vam comentar al hostal on estavem allotjats a San Pedro de Atacama va apareixer tambe en Jesus, el senyor basc que havia fet el tour de Uyuni amb nosaltres... Ens va fer molta ilusio ja que ja hi erem tots altra vegada!!! Nomes comentar-vos que un dels dies de l-excursio, sort que vam marxar, l-Osvaldo, el jutge brasiler va agafar un pet amb cervesa i llavors havia de marxar amb bus cap a Arica. Es veu que en Raul i en Jesus el van haver d'arrossegar al bus i entrar-lo a dins...
Quin desastre!! Pero no va perdre res pels correus que ens ha escrit despres i va arribar be!!!
No penseu que es un alcoholic sino que es solament un personatge, molt inteligent per cert, que va afogar les seves penes d-amor...
El dimarts vam agafar un bus cap a Iquique, despres de canviar el bitllet ja que en un principi el teniem a una altra ciutat, Arica, pero com que tothom ens deia que anessim a Iquique els vam fer cas.
Vam estar 7 hores al bus passant per un paisatge molt arid, desertic, sense cap vida animal ni vegetal....Veient alguns pobles costers molt cutres i per arribar al vespre super cansats a Iquique, una ciutat molt turistica plena de surfers pero forca interessant. Jo espero veure tios buenos al hostel on estem, per variar ple de guiris amb parlar anglesa i nosaltres.
Realment ens sembla molt mes autentic el viatge per Bolivia que per Xile, sense voler treure merits a un pais que segur que te coses super xules. De fet nomes hem vist el nord, la part mes desertica del llarg pais.

San Pedro de Atacama ( Xile )

Despres d'un mega control policial a la frontera de Xile, ens han revisat totes maletes ja hem canviat de país, som a Xile.
Portàvem una bossa de fulles de coca i ja ens van avisar que no les podiem passar a Xile, per tant les hem regalat al nostre xofer-cuiner Iver.
Aquest matí ens hem despertat sota zero i ara estem a uns 30º!!!!!!!!!! estem desesperats perquè no tenim roba d'estiu, però despres del fred que hem passat realment és un orgasme passar calor!!!!!!!!!! En Pere hi ha s'ha tallat uns pantalons i està a punt de fer-ho amb una samarreta. Ens podriem comprar roba però aquest poble és carissim perquè és molt turistic, esperarem si cal arribar a Arica que ens han dit que la roba surt molt bé de preu, a més a més d'aquí a uns dies tornem a la Paz i al Titicaca que tornarem a tenir molt fred.
San Pedro de Atacama és un poble de 5000 habitants al mig del desert d'Atacama, des d'aquí es poden fer vàries excursions pel desert, algunes d'elles ja les hem fet venint de Bolivia, però estem interessats en fer-ne alguna altra.
Tenim una mica de xou amb les monedes, ja que per exemple 1 dolar eren 10 bolivians i 1 dolar ara son 560 pesos xilens!!!!!!!! ens falta una calculadora!!!!!!!!
Estem en un hostal amb dret a cuina amb l'Osvaldo el jutge, en Raul i la Maya. A partir d'aquí tots seguim camins diferents. Com ja hem dit aquí és molt car per tant la cuina la farem servir bastant.

Tour Salar de Uyuni + deserts i llacs Bolivia

De bon matí ja vam agafar un bus, 27 places i molt estrets per anar a Uyuni, on comencen els tours. Ens van dir que el viatge seria dur pero no sabiem que eren entre 6 o 7 hores per camins de carro!!!!!!!! va ser com està dins una rentadora amb pols. Estan fent la carretera pero amb el ritme que porten almenys necessiten 10 anys per acabar-la.
Vam arribar a Uyuni a mitja tarda i vam contractar un tour amb una de les moltes companyies que hi havia, ens la van recomenar els de l'hotel, la companyia era Andes Salt Expeditions i el tour ens va sortir per 700 bolivians per barba ( 70euros ) per tres dies i dues nits amb pensió completa. Ens pensavem que el preu era correcte pero despres ens vam enterar que dels 6 que anavem al jeep erem els que haviem pagat més, som uns passarells, la Marta es va emprenyar molt i a partir d'ara discuteix tots els preus.
Així l'endemà ja vam sortir per començar el tour, juntament amb un brasilenyo que es jutge ( un personatge ), un basc que ha voltat mig mon i una parella tot curiosa, un paio de barna i una libanesa que viu a París que son parella. En teoria el tour es amb xofer i cuiner pero el nostre xofer també feia de cuiner.
Han estat tres dies espectaculars, sempre per sobre dels 3800m. Vam veure el salar d'Uyuni, deserts, llacs amb aigua de colors, hotels de sal, flamencs que aguanten el fred ( pensavem que nomes eren de llocs calorosos ), volcans, geisers, ens hem banyat a aigues termals a l'exterior amb temperatures sota zero i a 2/4 de 8 del matí, etc.... de les dues nits una vam dormir amb un alberg amb les parets, llits, taules, terra, cadires tot era de sal i l'altra nit vam dormir tipus comuna amb una barraca que fotia un fred de deu, en Pere dormia amb malles, brusa i gorro!!!!!!! i la marta em sembla que era dins la motxilla....
El més important és que els sis que anavem amb el toyota de seguida ens vam entendre molt bé i vam passar molts moments divertits, fent passar els mals moments de fred amb molt d'humor i una mica de vi ( rotllo don simon ).
En aquesta excursió podriem explicar moltissimes coses de les que hem vist, però tindriem molta feina i despres no us podrem explicar res, a més a més ara som a Xile i els preus son carissims comparat amb Bolivia.
Aquest tour començava a Uyuni ( Bolivia ) i acabava a Sant Pedro de Atacama ( Xile ).

Potosí

Vam arribar en aquesta ciutat de 4100m d'alçada despres de 5 hores de viatge amb bus, antigament una de les ciutats mes riques i importants del mon mundial, per la mina que tenen de plata, per variar els espanyols els hi van robar tot el mineral, sort que som catalans.....
Només arribar vam anar a fer un dinar d'aquells que agrada a la marta super econòmics, per 1€ per barba, no cal que us digui que avui tinc cagarrines i no puc menjar!!!!!!!! pero la marta aguanta com una campeona. Hem trobat una infermera de girona i ja m'ha receptat una dieta contra les cagarrines.
Aquest matí hem fet el que de moment per nosaltres ha estat el més espectacular i que més ens ha afectat, tant positivament com negativament del viatge: el tour a les mines de Potosí. Hem contractat un guia que ens ha portat primer a vestir-nos rotllo miner, amb mono, frontal i catiusques, despres hem anat a un mercat miner on hem pogut veure tot el que utilitzen els miners i que compren cada dia abans d'anar a treballar: coca, dinamita, alcohol de 96º per beure ( es igual al de curar ) i altres coses.
Et recomanen de comprar alguna cosa d'aquestes per portar d'obsequi als miners a canvi et deixen veure com treballen i tirar alguna foto. El guia era un exminer i el puta pel cami ja es fotia la coca a fondo i nosaltres una miqueta també, diu que per els gasos que respires es aconsellable.
Pot semblar una turistada pero realment es una experiencia, entrar dins els tunels i baixar i pujar galeries per escales super verticals de fusta de 15 metres. Hem vist miners empenyer vagonetes de 1,5 tonelades a força de braços, miners fen forats a la pedra per colocar-hi carregues de dinamita ( em quedat plens d'aigua i fang que treia la maquina ), em vist nens de 14 anys treballant i mastegant coca i també mentres erem dins la mina hem viscut varies explosions de dinamita. De cop sents: -Tiro, tiro, tiro!!!!!! i tothom correr, et fan tapar les orelles i patapam!!!!! Aixo si no ho veus es impossible d'imaginar-se com treballen.
I nosaltres ens queixem tot i que jo continuo dient que treballem masses hores!!!!!!!!! Hem estat dins la mina dues hores i quan sortiem un miner li ha tocat el cul a la Marta!!!! je je je
Fins avui no haviem trobat cap català i aquesta tarda els hem trobat tots de cop, gent de Girona i també ara al vespre ens hem tornat a trobar als amics argentins aqui a l'hostal on estem. Es una llastima que marxem demà al matí direcció a el salar de Uyuni, perque amb els amics boludos i tenim molt bon rotllo, potser a la Paz ens tornarem a trobar ja veurem. Demà ens esperen 7 hores de bus, i segons diuen es un bus super cutre, ja veurem.
Per cert estem contents de rebre tants comentaris i que la gent ens segueixi, us contestariem a tots pero massa temps!!!!!! us estimem molt a tots gràcies de part dels pets!!!!!!!!!!

Oruro

L'altre dia ens vam deixar de comentar que vam casi veure l'evo morales, anavem amb un trufi quan unes sirenes ens van fer aturar i va passar unes motos de policia y un cotxe amb els vidres foscos, ens van dir que a dins hi anava l'evo, qui sap si tambe hi era el seu col.lega chavez!!!!!

Vam arribar a Oruro despres de 3 horetes de bus des de la Paz. En el bus ens van intentar vendre de tot, fins i tot en Pere va comprar un unguent de ungla de gat, que va bé per els dolors d'ossos, artritis, cancer, per no fer-te pipi al llit, etc.... es una passada pero de moment el mal del genoll no ha marxat.
En arribar, ens vam adonar que era una ciutat amb gens de turisme, tothom passa de llarg. Ens va costar trobar un allotjament que ens agrades ja que un no tenia lavabo, l'altre era molt cutre... fins que en vam trobar un que no era cap meravella pero per dues nits ja va fer el fet. El preu brutal, 4 euros per persona, es diu residencial ideal!!!!! Ens vam enterar que el diumenge feien una festa tots els estudiants de la zona i que passaven pels carrers disfressats i ballant tot el dia aixi que vam decidir quedar-nos fins el dilluns al mati.
Vam anar a visitar uns banys termals prop de Oruro amb els famosos trufis, va ser una bona experiencia banyar-nos amb tope penya boliviana ja que era diumenge i estava ple de gent.
La rua dels estudiants va durar des de les 10 del mati fins a les 6 de la tarda, va ser bastant xulo, estaven dividits per escoles i cada grup portava la seva orquestra. La gent de la residencia on erem van acabar treient cadires al carrer i ja ens tens tots a fora assentats mirant la rua.
Aquest dia al mati tambe vam coneixer pel carrer una parella argentina que buscaven allotjament i els hi vam recomenar on erem, aixi que vam acabar passant junts gairebé tot el dia. Va ser una pena deixar-los ja que son una parella molt boluda!!!!! ell es un super fan del boca juniors i vam parlar de futbol tot el dia!!!!!!
Aixi que el dilluns es a dir avui ens hem despertat a les 7 del mati per agafar un bus i dirigir-nos a Potosi.

La Paz

Abans no em descuidi, es important donar aquests detalls, imagineu si tenim mantes sobre el llit que si dormo de panxa enlaire els dits grossos amb el pes de les mantes se m-adormen. M-aixeco a mitja nit amb unes pessigolles als dits que les feinades es a tornar dormir. El dia aqui a la Paz es bastant caloros pero les nits son molt fredes, a partir d-aqui creiem pel que diuen que anira empitjorant.
Avui ens hem aixecat amb l-intencio d-agafar un taxi i negociar un bon preu per portar-nos a uns quants llocs on hi hagi bones panoramiques de la ciutat per poder tirar fotos. Hem aconseguit un preu de 35 bolivians l-hora que serien uns 3,5 euros, per nosaltres un bon preu. Al final pero anar xerrant i veient les nostres intencions hem acabat pujant al cim chacaltaya on antigament hi havia pistes d-esqui. El refugi es troba a 5300metres, on hem arribat amb el taxi, i el fins al cim que es de 5440metres segons la guia i segons el taxista 5900 metres hem pujat a peu. De fet fins al cim nomes hi he pujat jo el mascle i el taxista, la marta s-ha quedat al refugi amb una nena posant-li deures amb una llibreta, ja que la nena no va a escola. Encara ara no em puc creure fins on hem arribat ja que per nosaltres era molta alcada, pero potser es gracies a un altre mate de coca, avui de fulles naturals, anem millorant amb el tema coca, que ens han donat al refugi, i tambe n-hem mastegat com ells fan. Nosaltres no hem notat res pero si que no ens hem trobat malament, nomes una mica de mal de cap, segons el taxista el mate ens ha ajudat molt. Lo collunut del cas es que anavem vestits per anar a tirar fotos, i jo he pujat al cim amb xancletes lligades i mitjons i com que amb el forro que portava no en tenia prou el taxista m-ha deixat un jersei de llana.
A la tarda hem tornat a la Paz, estem impresionats amb aquesta ciutat i hem tornat anar amb els trufis, avui anavem amb una furgo tipus vanette 16 persones, realment es espectecular i divertit.
Tambe em visitat una turistada de la marta rotllo triptics, que es diu el valle de la luna, caminadeta entre formacions rocoses erosionades amb els anys.
Com podeu veure estem informant al detall, suposo que a partir de dema sera diferent ja que deixem la Paz i anem direccio Oruro, no sabem si trobarem internet o que. Tard o d-hora pero continuarem.
En aquest hostel on estem, tothom es angles, yanki, australia, kiwis etc.... total una colla de guiris que tenen unes feinades de por amb el castella, en canvi nosaltres ens movem com peix a l-aigua, aixo es una gran sort perque podem demanar tot el que volem i aqui la gent t-ajuda molt.
apa doncs ens despedim per avui, de moment viento en popa i mucha coca!!!!!!!!!!!!!

Bolivia / Viatge i arribada a la Paz /

Per fi ja som a la Paz,
despres d-un viatge bastant carregos vam arribar ahir a la nit a les 12h, teniem que arribar a 1/4 de 10h pero portavem una mica de retras i aqui tothom va a mig gas, per tant val mes no atabalar-se gaire. Abans d-arribar a la Paz vam fer escala a Santa Cruz que es troba a 300m mes o menys i despres agafem l-avio a la Paz que aterra a l-aeroport de l-alto que es troba a una mica mes de 4000m. Amb els bolivians que vam parlar a l-avio, tots ens deien, un mate de coca y mucha tranquilidad, y con 3 dias ya estara.... de moment el mate de coca ja ens l-hem fotut y jo estic aqui a l-ordinador enganxat y la martona esta descansant perque te mal de cap!!!! no se si es de l-alcada o de les tipiques migranyes que agafa sempre, jo diria que es el segon perque una dona acostumada a la muntanya com ella aquestes coses no li passen je je je.
Estem amb un hostel bastant xulo, tenim internet gratis, a dalt hi ha una terrassa amb un bar on hi ha vistes de la ciutat bastant interessants i caminant amb 15min som al centre de la Paz. Avui ja em fet una caminada pel centre, i estem super contents, hi ha molt bullici, molta gent al carrer venent de tot, es molt autentic i et pots passejar tranquilament pels carrers que ningu et diu res ni et vol vendre qualsevol cosa de les que tenen. Et pots trobar gent que ven des de empanades de pollastre fins a fetos de llames.... super curios!!!!!!!!!! hem descobert tambe unes furgos tipus taxi que tenen un recorreguts mes o menys fixes i van pels carrers pitant i cridant la ruta que fan i si tu vols pujar et porten per 10 centims, mentre hi hagi lloc la gent va pujant. Aquest transport en diuen trufis!!!!!!!!! ja l-hem provat i fa molt riure, segur que mentre siguem a la Paz l-utilizarem!!!! Bueno com sempre no fa ni un dia que som aqui i ja sembla que faci mes.... tot es nou.... De moment tot molt be, mes endavant ja veurem!!!!!
una abracada a tothom dels teletubis de Bolivia, aqui tambe la gent es bastant petitona... m-hi trobo com a casa je je je...
el tema accents i guions i tot plegat es una mica aixi perque encara no he trobat les tecles....