dimecres, 15 d’octubre del 2008

San Pedro de Atacama II





Hola people!!!
Per primera vegada jo, la Marta, escric el blog ja que avui en Pere esta mirant per la televisio del hostel un partit de futbol de Xile contra Argentina, i jo em pregunto a qui li importa....
Esta ell amb un pilot de guiris, per variar, un gos gros que esta al hostel tambe i els propietaris asseguts en un sofa de canya que segur que es xafa si Xile fa un gol...
Normalment en Pere escriu i jo estic al costat anar controlant les coses, ara no m-agradaria que us pensessiu que passo de tot...
Continuem amb el relat. A San Pedro de Atacama vam passar-hi 3 dies mes o menys. Tot i que flipavem amb els preus ja que comparat amb Bolivia es tope car i de Xile em sembla que es el poble mes car en diferencia, vam fer dues excursions o tours per veure algunes coses que ens interessaven.
La primera excursio va ser a la Laguna Cejas, llac amb una densitat de sal molt alta rotllo Mar Mort, on flotavem sense fer cap esforc, l'aigua era freda de l'hostia...., pero nosaltres alla dins. Tambe vam veure Los Ojos del Salar, dues llacunes mes petites una al costat de l-altra identiques, sembla que ho hagin fet expressament pero es veu que la naturalesa va obrar el miracle...I finalment una altra llacuna, ara no recordo el nom, on vam veure la posta de sol amb un escenari al fons ple de muntanyes i el volca Lilincabur.
La segona excursio va ser el dia seguent a la tarda tambe, per veure el Valle de la Luna, el Valle de la Muerte i tornar a viure la posta de sol.
L-excursio va estar be pero ens va agradar mes la primera. Ens van comentar que hi havia en Mel Gibson per la zona el mateix dia buscant localitzacions per una nova pelicula pero no el vam vure, quina mala sort!!!!
Com ja vam comentar al hostal on estavem allotjats a San Pedro de Atacama va apareixer tambe en Jesus, el senyor basc que havia fet el tour de Uyuni amb nosaltres... Ens va fer molta ilusio ja que ja hi erem tots altra vegada!!! Nomes comentar-vos que un dels dies de l-excursio, sort que vam marxar, l-Osvaldo, el jutge brasiler va agafar un pet amb cervesa i llavors havia de marxar amb bus cap a Arica. Es veu que en Raul i en Jesus el van haver d'arrossegar al bus i entrar-lo a dins...
Quin desastre!! Pero no va perdre res pels correus que ens ha escrit despres i va arribar be!!!
No penseu que es un alcoholic sino que es solament un personatge, molt inteligent per cert, que va afogar les seves penes d-amor...
El dimarts vam agafar un bus cap a Iquique, despres de canviar el bitllet ja que en un principi el teniem a una altra ciutat, Arica, pero com que tothom ens deia que anessim a Iquique els vam fer cas.
Vam estar 7 hores al bus passant per un paisatge molt arid, desertic, sense cap vida animal ni vegetal....Veient alguns pobles costers molt cutres i per arribar al vespre super cansats a Iquique, una ciutat molt turistica plena de surfers pero forca interessant. Jo espero veure tios buenos al hostel on estem, per variar ple de guiris amb parlar anglesa i nosaltres.
Realment ens sembla molt mes autentic el viatge per Bolivia que per Xile, sense voler treure merits a un pais que segur que te coses super xules. De fet nomes hem vist el nord, la part mes desertica del llarg pais.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona tarda des d'aquí! Carai, carai, carai, que si cap aquí, cap allà, més enllà, això de voltar fora de casa si que us agrada!
Amb una tarda carregada de feina prefereixo dir-vos que ja fa uns quants dies que volteu solets i menys us en queden, tanmateix us animo a continuar desconectats d'aquí i de tothom fins que no torneu a tocar de peus a terra!
Una abraçada molt gran!
Per cert en David i l'Anna ja han set pares, em fa ilu dir-vos-ho!

Joan

Anònim ha dit...

Ja tenia ganes de saber mes noticies,veig que no pareu, la setmana que bé estareu fets un nyap,tinc moltes ganes de tenir-vos a Roda i ara que no u sent ningur Pere, fer-te petonets je je.
Records de tota la familia.Una mamona anyorada.pilar

Anònim ha dit...

Ja torno ha estar aqui enganxada, aixo es la pera,al costat d'aquest gos fots una cara d'espentat que segur que els tens a dal el coll,les vistes son precioses i la Marta estar molt morena.Demà volem anar a l'Estertit, o sigui que no tindreu noticies meves.Petonetssssssss i molt molt molt bon viatge de tornada

Anònim ha dit...

M'he descuidat de signat
PILAR CASÉ