La Paz

Abans no em descuidi, es important donar aquests detalls, imagineu si tenim mantes sobre el llit que si dormo de panxa enlaire els dits grossos amb el pes de les mantes se m-adormen. M-aixeco a mitja nit amb unes pessigolles als dits que les feinades es a tornar dormir. El dia aqui a la Paz es bastant caloros pero les nits son molt fredes, a partir d-aqui creiem pel que diuen que anira empitjorant.
Avui ens hem aixecat amb l-intencio d-agafar un taxi i negociar un bon preu per portar-nos a uns quants llocs on hi hagi bones panoramiques de la ciutat per poder tirar fotos. Hem aconseguit un preu de 35 bolivians l-hora que serien uns 3,5 euros, per nosaltres un bon preu. Al final pero anar xerrant i veient les nostres intencions hem acabat pujant al cim chacaltaya on antigament hi havia pistes d-esqui. El refugi es troba a 5300metres, on hem arribat amb el taxi, i el fins al cim que es de 5440metres segons la guia i segons el taxista 5900 metres hem pujat a peu. De fet fins al cim nomes hi he pujat jo el mascle i el taxista, la marta s-ha quedat al refugi amb una nena posant-li deures amb una llibreta, ja que la nena no va a escola. Encara ara no em puc creure fins on hem arribat ja que per nosaltres era molta alcada, pero potser es gracies a un altre mate de coca, avui de fulles naturals, anem millorant amb el tema coca, que ens han donat al refugi, i tambe n-hem mastegat com ells fan. Nosaltres no hem notat res pero si que no ens hem trobat malament, nomes una mica de mal de cap, segons el taxista el mate ens ha ajudat molt. Lo collunut del cas es que anavem vestits per anar a tirar fotos, i jo he pujat al cim amb xancletes lligades i mitjons i com que amb el forro que portava no en tenia prou el taxista m-ha deixat un jersei de llana.
A la tarda hem tornat a la Paz, estem impresionats amb aquesta ciutat i hem tornat anar amb els trufis, avui anavem amb una furgo tipus vanette 16 persones, realment es espectecular i divertit.
Tambe em visitat una turistada de la marta rotllo triptics, que es diu el valle de la luna, caminadeta entre formacions rocoses erosionades amb els anys.
Com podeu veure estem informant al detall, suposo que a partir de dema sera diferent ja que deixem la Paz i anem direccio Oruro, no sabem si trobarem internet o que. Tard o d-hora pero continuarem.
En aquest hostel on estem, tothom es angles, yanki, australia, kiwis etc.... total una colla de guiris que tenen unes feinades de por amb el castella, en canvi nosaltres ens movem com peix a l-aigua, aixo es una gran sort perque podem demanar tot el que volem i aqui la gent t-ajuda molt.
apa doncs ens despedim per avui, de moment viento en popa i mucha coca!!!!!!!!!!!!!